Sultanhani, un poble de l’Anatolia, dimarts, 30 de setembre 2008

Ja ens trobem a Turkia, l’arribada des de Kos va ser una mica embolicada, primerament l’hora d’arribada del ferry del Pireo a Kos, les 3,30 de la matinada, de fet ja havíem dormit des de les 10 de la nit, però així i tot et quedes una mica despendolat, jo em va proposar veure la sortida del sol, i així ho vaig fer, al punt mes occidental de l’illa, on es barreja un petit port pesquer i multitud de negocis destinats als turistes, restaurants, lloguer de motos, cotxes, quads,surfs,apartaments, i algun petit hotel, tot bastant precari i als inicis.
La costa de Kos ofereix unes vistes de tots les illes i la costa Turca bastant impressionant, més que les seves platges, de sorra bastant negra i pedregosa, malgrat tot al migdia vàrem aprofitar per tal de fer un bany i menjar alguna cosa rapida, i desprès, i com que estàvem una mica inquiets, perquè en el moment de comprar els tiquets ens havíem dit que no hi havien places, i desprès que si, tot plegat una mica sospitós. I així va ser, arribem a port, on es trobava atracat el ferrry que ens tenia que portar a terres Turques. I llavors arriba la sorpresa, en comptes d’un ferry com s’entén normalment, ens trobem amb una mena de “golondrina”, com les del port de Bcn, on transporten els turistes a passar el dia des de Bodrum a Kos, l’única diferència, és que a la coberta de baix, s’accedeix amb una rampa, i una superfície permet aparcar cotxes fins a 2,05 m d’alçada, del tot insuficient pel nostre cotxe, ja vaig explicar lo de la web, internet, l’e-mail enviat, etc. No ha servit de res, però desmuntant tot el que portem al sostre, desinflant neumàtics, i penjant el cotxe per la rampa d’accés,hem pogut entrar, el capità resulta un “vivales” que per 50 euros, no ha posat cap impediment.
Bé, tot sigui per tirar endavant i poder arribar al final a Turkia, a Bodrum. Ens sorprenem de l’evolució que ha tingut en els 10 anys que fa que vàrem venir, impressionant, sobre tot si ho comparem amb la veïna i “europea” Grècia, en general tot ens sembla de nivell més evolucionat, més serveis, més neteja, el tipus i la quantitat de construccions, i no diguem les carreteres.....
La contraposició i l’excepció que confirma la regla ha estat el “camping” o indret que hi ha a les proximitats de Bodrum. Aquesta ciutat superturística no disposa de cap camping a les proximitats, però un policia de la duana ens ha indicat un lloc a la platja a uns 10 km a la carretera. No sense dificultats, l’hem trobat, i ha resultat un lloc encantador, difícilment tornarem a acampar a la sorra de la platja, i estarem sols, en un camp d’oliveres centenàries. Ara bé, com que no podia ser perfecta, no hi havia serveis de cap tipus, i el “restaurant” i l’embarcarder era tipus Mad-Max, tot destrossat, desendressat i ple de trastos arreu. En definitiva ha estat un lloc per recordar, però no sé si per recomanar.
La resta del dia, sense cap problema i de forma molt tranquil•la, hem fet 700 km. Hem deduït que avui ha d’haver estat festa, ja que no hi havia camions, i el trànsit era més aviat escàs. Però el cas és que les carreteres estan bastant ben condicionades, i el ritme que volem mantenir de 100 a 120 km/h s’aconsegueix sense cap dificultat.
El nostre primer objectiu era arribar a Konya, una ciutat amb poc més de mig milió de persones, però pel que hem vist, han fet una ciutat TOTALMENT NOVA, es quelcom espectacular, veure que del no res han fet i han sorgit multitud d’edificis, polígons industrials, oficines, i poca cosa més, això si en definitiva una nova ciutat.
Demà travessarem l’Anatòlia, sense cap objectiu prefixat ja que anem bé de temps, i buscarem no fer tants km i anar a visitar algun indret especial, pot ser la Capadòcia, ja veurem.
Som a un camping peculiar i recomanable a aquest petit poble de Sultanhani, que té una construcció singular, un Karavanserai del 1200, anys de l’època dels Seljúcides. Anem bé, això ja comença a fer olor de Ruta de caravanes. Transportarien seda i especies d’Orient?